comunicat – Ateneu Llibertari de Reus

El passat dissabte 4 de febrer al migdia, diferents col.lectius de la ciutat, armats amb cubells de cola, escombres i cartells de variat signe i color, ens vam ajuntar per a construïr una cartellera popular a la plaça Mercadal -concretament, davant l’ajuntament- on hi vam enganxar els nostres missatges de lluita social. Mentrestant, s’hi va llegir el següent comunicat, on s’explica els motius de l’acció conjunta:

Ja ha passat moltes vegades que els cartells de la porta d’un espai combatiu de Reus desapareixen misteriosament: a finals del passat octubre vam poder confirmar que és el mateix Ajuntament de Reus, a través de les brigades de neteja, el que es dedica a arrencar tot el material de difusió que allí hi tenim, incloent els horaris d’obertura. Malgrat que una persona propera els va cridar l’atenció sobre el que estaven fent, el problema s’ha tornat a repetir.

Aquest tipus d’actuacions municipals, vinguin de la mà del propi alcalde o d’Hipòlit Montseny, amant de l’ordre i el civisme, o d’alguns treballadors amb graus superiors que mengen passivament de la mà d’aquests personatges, són patètiques i lamentables.

Resulta que ara l’Ajuntament i la guàrdia urbana venen fins les nostres portes a treure’ns el que allí hi puguem tenir, mostrant com sempre la seva actitud prepotent i autoritària. Deu ser que ja no en tenen prou en perseguir, multar i criminalitzar a les persones i grups que enganxem cartells pel carrer, especialment els que són cartells polítics i pertanyents a segons quins col·lectius o organitzacions. Encara que aquests cartells es posin en parets que cauen a trossos o en vidres d’edificis buits. Totes som les que ens veiem amenaçades per les possibles multes.

Malgrat això, és evident que no deixarem d’enganxar cartells. Les façanes sempre estaran plenes, i seguirem treballant amb entusiasme per a que també estiguin plenes les parets, xapes i vidrieres. No demanem a l’Ajuntament que ens habiliti més zones on enganxar cartells, com si això fos una concessió que se’ns otorga per part del mateix organisme que ens reprimeix. Sinó que volem empoderar-nos, decidir o construir nosaltres mateixes els espais que creiem oportuns per a difondre les idees, convocatòries i actes que es van fent des de la base.

Perquè, per una banda, mentre visquem aixafades pel control social, humiliades i desposseïdes per aquest sistema, mentre segueixin havent motius per aixecar la veu, les parets seguiran parlant i estaran vives.

I per l’altra, perquè entenem que els carrers no han de ser per als cotxes, els turistes, la Fira o els tobogans de gel, ni reservats a quan hi ha campanya electoral. Sinó que els carrers són nostres i ens els volem sentir nostres. No volem viure en ciutats mortes i adormides, sinó que volem que parlin, que cridin, que tinguin color i ganes de lluita.

Això sí, fidels al seu estil i demostrant una vegada més els seus interessos i prioritats, l’ajuntament, de la mà del servei municipal, no va tardar ni una hora en venir a desmantellar l’estructura.

Per tercera vegada els serveis de neteja, sota ordres de l’Ajuntament i coincidint amb les festes del barri, ens arranca el material de difusió de la porta.

A finals d’octubre, vam confirmar les sospites que els cartells que desapareixien misteriosament de la porta del nostre local, cada pocs mesos, no eren arrancats per qualsevol “graciós” o persona a qui li molestés la nostra activitat. Sinó que és el mateix Ajuntament de Reus, a través de les brigades de neteja, que de manera intencionada s’apropa a la nostra porta i es dedica a treure’ns tots els cartells que hi tenim penjats. No és la primera vegada que passa -ha passat, com a mínim, en dues ocasions anteriors-, però si que és la primera vegada que podem confirmar que en són els responsables.

Fa un parell o tres de setmanes, coincidint amb les festes del barri, els serveis de neteja van venir a “fer neteja” també de la nostra porta, potser per a donar una bona imatge i fer créixer encara més la irritant normalitat en que ens trobem immerses. Resulta que el senyor alcalde i la seva tropa de xupopters tenien que venir pel barri –concretament a la placeta del costat del nostre local- a fer el paripé i estrènyer mans, i devien molestar, encara que fos lleugerament, certs missatges que emetia la nostra porta. Així que, què més fàcil que enviar als serveis de neteja a treure’ls?

Però resulta que aquesta vegada, per pura casualitat, un veí va trobar “in fraganti” aquests honrats treballadors entretenint-se amb la nostra porta i va anar a parlar-hi, comentant-los que això que estaven fent no podien fer-ho, ja que aquests cartells no estan al carrer, sinó en una porta particular, on podem tenir-hi el que ens dóna la gana. El treballador en qüestió va argumentar-li que rebia ordres dels superiors, però davant l’actitud del veí, va deixar de treure cartells (per la qual cosa aquest cop només en van desaparèixer alguns).

L’Ajuntament de Reus i els treballadors de cap menjat que segueixen cegament ordres, potser pensen que, com a ells, a tothom li sembla malament el projecte social que duem a terme, i que per tant poden venir tranquil·lament a fer el que vulguin al nostre local quan nosaltres no hi som, pensant que no hi trobaran cap tipus d’oposició. Però resulta que no és així, i que les anarquistes també tenim complicitats, no només entre les mateixes companyes llibertaries i d’altres col·lectius, sinó entre persones del barri, de la ciutat. Persones de peu, persones “normals i corrents”.

Aquest tipus d’actuacions municipals, vinguin de la mà del propi alcalde o d’Hipòlit Montseny, amant de l’ordre i el civisme, o d’alguns treballadors de la brigada amb graus “superiors” que mengen passivament de la mà d’aquests personatges, són patètiques i lamentables. Resulta que ara l’Ajuntament i la guàrdia urbana ja no en tenen prou en perseguir, multar i criminalitzar les persones i grups que enganxen cartells pel carrer, encara que sigui en parets que cauen a trossos o en vidres d’edificis buits. Ara venen fins a les nostres portes a treure’ns el que puguem tenir allí, mostrant com sempre la seva actitud prepotent i autoritària.

Davant d’això, que no deixa de ser un fet anecdòtic que ens corrobora un cop més les intencions de l’Ajuntament, és evident que no deixarem d’enganxar cartells. Òbviament la nostra porta torna a estar plena, però seguirem treballant amb entusiasme per a que també estiguin plenes les parets, xapes i vidrieres. Perquè per una banda, mentre visquem aixafades per un control social absolut, humiliades i desposseïdes per aquest sistema, mentre segueixin havent-hi motius per aixecar la veu, les parets seguiran parlant i estaran vives. I per l’altra, perquè un cop més direm que els carrers també són nostres, que no volem viure en ciutats mortes i adormides, sinó que volem que parlin, que cridin, que tinguin color i ganes de lluita.

Ateneu Llibertari de Reus, 1/11/2016