lluita social – Ateneu Llibertari de Reus

El passat dissabte 4 de febrer al migdia, diferents col.lectius de la ciutat, armats amb cubells de cola, escombres i cartells de variat signe i color, ens vam ajuntar per a construïr una cartellera popular a la plaça Mercadal -concretament, davant l’ajuntament- on hi vam enganxar els nostres missatges de lluita social. Mentrestant, s’hi va llegir el següent comunicat, on s’explica els motius de l’acció conjunta:

Ja ha passat moltes vegades que els cartells de la porta d’un espai combatiu de Reus desapareixen misteriosament: a finals del passat octubre vam poder confirmar que és el mateix Ajuntament de Reus, a través de les brigades de neteja, el que es dedica a arrencar tot el material de difusió que allí hi tenim, incloent els horaris d’obertura. Malgrat que una persona propera els va cridar l’atenció sobre el que estaven fent, el problema s’ha tornat a repetir.

Aquest tipus d’actuacions municipals, vinguin de la mà del propi alcalde o d’Hipòlit Montseny, amant de l’ordre i el civisme, o d’alguns treballadors amb graus superiors que mengen passivament de la mà d’aquests personatges, són patètiques i lamentables.

Resulta que ara l’Ajuntament i la guàrdia urbana venen fins les nostres portes a treure’ns el que allí hi puguem tenir, mostrant com sempre la seva actitud prepotent i autoritària. Deu ser que ja no en tenen prou en perseguir, multar i criminalitzar a les persones i grups que enganxem cartells pel carrer, especialment els que són cartells polítics i pertanyents a segons quins col·lectius o organitzacions. Encara que aquests cartells es posin en parets que cauen a trossos o en vidres d’edificis buits. Totes som les que ens veiem amenaçades per les possibles multes.

Malgrat això, és evident que no deixarem d’enganxar cartells. Les façanes sempre estaran plenes, i seguirem treballant amb entusiasme per a que també estiguin plenes les parets, xapes i vidrieres. No demanem a l’Ajuntament que ens habiliti més zones on enganxar cartells, com si això fos una concessió que se’ns otorga per part del mateix organisme que ens reprimeix. Sinó que volem empoderar-nos, decidir o construir nosaltres mateixes els espais que creiem oportuns per a difondre les idees, convocatòries i actes que es van fent des de la base.

Perquè, per una banda, mentre visquem aixafades pel control social, humiliades i desposseïdes per aquest sistema, mentre segueixin havent motius per aixecar la veu, les parets seguiran parlant i estaran vives.

I per l’altra, perquè entenem que els carrers no han de ser per als cotxes, els turistes, la Fira o els tobogans de gel, ni reservats a quan hi ha campanya electoral. Sinó que els carrers són nostres i ens els volem sentir nostres. No volem viure en ciutats mortes i adormides, sinó que volem que parlin, que cridin, que tinguin color i ganes de lluita.

Això sí, fidels al seu estil i demostrant una vegada més els seus interessos i prioritats, l’ajuntament, de la mà del servei municipal, no va tardar ni una hora en venir a desmantellar l’estructura.